diumenge, 25 d’agost de 2019

1709. Felip V va concedir el seu Timbre de lleialtat.


Fa 310 anys l'escut de Sagunt va tindre un canvi. El canvi va ser molt important ja que, segons el document obtingut de l'Arxiu Municipal de Sagunt—Libro de Privilegios que va arreplegar A. Chabret en el seu llibre "Sagunto, su historia y sus monumentos (Barcelona, 1888), tomo II, pág. 470 y siguientes", Felip V va concedir el seu Timbre de lleialtat a la ciutat de Sagunt.


El Privilegi Reial consistia en la col·locació de una L a la part dreta de l'escut i una flor de Lis , símbol borbó, a l'esquerra. El propi docuemnt deia una cosa així "siendo como es propio de la Justicia distributiva con que deseo mantenerlos, singularizar y distinguir á los que se han hecho acreedores de mi favor con sus merecimientos. Y, teniéndolos tan especiales la Villa de Murviedro del mi Reyno de Valencia por su particular fidelidad y Servicios: He resuelto por decreto señalado de mi Real mano de veinte y seis de Mayo de este año hacer merced á dicha Villa de que pueda añadir á sus armas una L á la parte derecha, y una flor de Lis á la izquierda sobre las estrellas que tiene el escudo de sus armas. Y así en virtud de la presente quiero y es mi voluntad que la dicha Villa de Murviedro del dicho mi Reyno de Valencia, pueda añadir á sus armas una L á la parte derecha y una flor de Lis á la izquierda, sobre las estrellas que tiene en el escudo de sus armas".


Transcripció del text:

“D. Felipe por la gracia de Dios Rey de Castilla, de León, de Aragón, de las dos Sicilias, de Jerusalem, de Navarra, de Granada, de Toledo, de Valencia, de Galicia, de Mallorca, de Sevilla, de Cerdeña, de Córdova, de Córcega, de Murcia, de Jaen, de los Algarves, de Algecira, de Gibraltar, de las Canarias, de las Islas Orientales y Occidentales, Islas y tierra firme del Mar Oceano, Archiduque de Austria, Duque de Borgoña, de Brabante y Milan, Conde de Abspurg, de Flandes, Tirol y Barcelona, Señor de Vizcaya y de Molina, etc. Por cuanto mi Real ánimo está muy propenso á fayorecer y honrar á todas las Ciudades, Villas y Lugares, de mis Reynos y Señoríos y atenderlos con el paternal amor que me incumbe, siendo como es propio de la Justicia distributiva con que deseo mantenerlos, singularizar y distinguir á los que se han hecho acreedores de mi favor con sus merecimientos. Y, teniéndolos tan especiales la Villa de Murviedro del mi Reyno de Valencia por su particular fidelidad y Servicios: He resuelto por decreto señalado de mi Real mano de veinte y seis de Mayo de este año hacer merced á dicha Villa de que pueda añadir á sus armas una L á la parte derecha, y una flor de Lis á la izquierda sobre las estrellas que tiene el escudo de sus armas. Y así en virtud de la presente quiero y es mi voluntad que la dicha Villa de Murviedro del dicho mi Reyno de Valencia, pueda añadir á sus armas una L á la parte derecha y una flor de Lis á la izquierda, sobre las estrellas que tiene en el escudo de sus armas y en conformidad encargo al Serenísimo Príncipe D. Luis mi muy caro y amado hijo y á mis herederos y sucesores en estos mis Reynos y Señorios y mando á los Infantes, Prelados, Duques, Marqueses, Condes, Ricos-hombres, Priores de las Ordenes, Comendadores, Sub-comendadores, Alcaydes de los Castillos y casas fuertes y llanas, á los del mi Consejo, Presidentes y Oidores de las mis Audiencias y Chancillerias, Alcaydes, Alguaciles de la mi Casa y Corte y Chancillerias y á todos los Corregidores, Gobernadores, Alcaldes mayores y ordinarios y otros cualesquier Jueces y Justicias de las Ciudades, Villas y Lugares de estos mis Reynos y Señorios y demás personas mis subditos naturales y vasallos de cualquier estado, condición y preeminencia ú dignidad que sean y á cada uno de ellos, so incurrimiento en las penas á mi arbitrio y de mis herederos y sucesores reservados que esta mi gracia y merced y a todo lo á ella anexo y perteneciente, observen firmemente, guarden y cumplan, observar, guardar y cumplir hagan y no pongan ni consientan poner en ello ni en parte de ello embarazo ni impedimento alguno. Y así mismo en virtud de la presente suplo con la plenitud de mi Real potestad todos y cualquier defectos ú omisiones de clausulas si alguno ó algunos casualmente hubiere ó se pudieren anotar, no obstante las cuales quiero y es mi voluntad que esta mi gracia y merced y todo lo á ella anexo y perteneciente, y lo demás en esta mi carta conteniendo á favor de la dicha Villa de Murviedro del dicho mi Reyno de Valencia, tenga y que desde ahora en adelante perpetuamente de toda firmeza, valor y fuerza de derecho en juicio y fuera de el. Y se declara he relevado á dicha Villa de Murviedro del derecho de la media annata que podia tocar á este merced. Dada en Madrid á seis de Agosto de mil setecientos y nueve.—Yo el Rey.—Yo D. Juan Milan Secretario del Rey N. S. lo hice escribir por su mando.—Ihe. De canciller mayor Conde de la Estrella.—Lorenzo de Gironda.—V. Mag.d. hace merced á la Villa de Murviedro en el Reyno de Valencia de que pueda añadir á sus armas una L y una flor de Lis en la conformidad aquí expresada.

Francisco Comes Escribano de Cámara mas antiguo de la Real Audiencia y Chancilleria que reside en esta ciudad y Secretario del Real acuerdo de ella: Certifico que en el que celebraron hoy dia de la fecha el Ilmo. Señor Presidente y Señores Oidores se presentó el Real titulo de Su Magestad de estas dos foxas, y visto y entendido por dichos Señores su Ilma. Le tomó en sus manos besó y puso sobre su cabeza, y los demás Señores le obedecieron con el debido respeto y mandaron se guarde, cumpla y ejecute, y que la Villa de Murviedro use de su
derecho como le convenga, como todo mas largamente consta y aparece del Auto del Real acuerdo que por ahora queda en mi poder á que me remito. Y para que conste lo firmé en Valencia en 22 del mes de Agosto de 1709”.

dissabte, 4 de juny de 2016

La música de banda en el Camp de Morvedre (i II)

Serà a partir de 1820 quan el castell de Morvedre deixe de tenir importància militar, fortalesa guardada per uns pocs milicians de la vila i alguns veterans invàlids. La possessió de Morvedre va facilitar el reclutament de voluntaris transportant des de la fortalesa murvedrina els queviures, l’artilleria i les municions.
La divisió Maestrazgo va realitzar incursions i atacs a Sogorb, Alcalá de Xisvert, Iglesuela del Cid, Sagunt, Borriana, Vila-real, Onda, Almassora, Borriol… arribant fins i tot a les portes de Castelló. Sagunt va ser atacada per Pascual Cucala en nombroses ocasions. En la matinada del diumenge 21 de desembre de 1873 les tropes carlistas, al comandament del fill de Cucala, van practicar un “boquete en la muralla del Cantal Gros, al costat de la plaça dels Porcs“. Es dirigiran després a la Porta de Terol, reduint als seus escassos defensors i obrint les seues portes perquè entrara la resta de la partida carlista que es va apoderar ràpidament de la vila, matant a tres voluntaris que s’havien fet forts en la Casa de la Vila.
Ja Sagunt en poder de Cucala i sota el foc dels canons del castell, defensat per 350 guardians, els homes del general carlista van calar foc a la Casa de la Vila perdent-se per sempre gran part del valuós arxiu municipal. Pascual Cucala va obligar als saguntinos a col·laborar en la destrucció de les muralles construïdes poc abans, al mateix temps que demanava quatre trimestres de contribució als seus habitants
Els pobles i viles de la Vall de Segó van haver de patir, en nombroses ocasions la visita dels carlistas. Higinio Musoles Pastor, natural de Benifairó de les Valls, ens ho explica en el seu “Dietari”. Sabem de l’existència d’aquest cuadernillo a través del primer cronista oficial de Benifairó de les Valls, José María Cueco Adrián, en els anys 60 del passat segle.
“Dia 26 de setembre del mateix any (1873), entre les 11 i les 12 del dia, va entrar la partida de Vallés en aquestes valls. En Benifairó van cobrar un trimestre, el mateix que a Quartell, a Faura i Benevites; i Quart, dos trimestres. En Benifairó es van portar les armes de ronda i el cavall de José Gómez que li’l van enxampar, venint (aquest) de la marjal; Gens més, doncs es van penetrar unes companyies en cada poble per a fer prompte el cobrament de la contribució. A la nit es van anar a Sagunt, que també van cobrar la contribució. Després van prendre la carretera de Terol, passant pels pobles de la Baronia…“.
“Dia 16 d’octubre de 1873, van passar una altra vegada la partida de Cucala pel camí d’Ujó directament a Sagunt, estant en fosquejar. Es van portar alguns cavalls; van fer nit a Sagunt i l’endemà, al migdia, es van eixir per a Torres-Torres, fent nit el dia 17. Aquest mateix dia, a la tarda, es va presentar la columna en aquestes Valls que manava el Brigadier Arrando, havent fet nit en els pobles de Quartell, Benifairó i Faura, perquè ho va tenir a bé el Brigadier. Vol dir que la tropa estava en les Valls i els carlistas a Torres-Torres. Al matí següent, tenint notícies que la tropa estava en les Valls, es van eixir per a Sogorb; i la tropa es va marxar el mateix matí en persecució d’ells…“.
Quasi al mateix temps que en La Vall de Segó es creen les bandes de música a Sagunt. Es funda la banda dels “Garibaldis“, creada en 1870 per Tomás Gutiérrez, es tracta de l’actual Societat Musical “Lira Saguntina“. Vestien vestit militar, guerrera blava marí, botonera daurada i pantalons rojos i ros. El vestit s’enriquia en els dies de gala amb una banda roja cenyida en la cintura i un plomall encarnat afegit en el barret. Més tard apareixeran en el panorama musical els “Serralbos“, en clara al·lusió al marquès de Cerralbo, personatge vinculat als moviments carlistas. La fundació d’aquesta societat es va haver de més a plantejaments militars i polítics que pel cultiu de la cultura musical. El vestit d’aquests músics era semblant a l’utilitzat pels “Garibaldis”, amb l’excepció que la banda era de color celeste. La segona banda no tardaria a dissoldre’s.
Els “Garibaldis” i alguns músics de la desapareguda banda dels “Serralbos” decideixen unir-se i crear l’actual “Lira Saguntina”, de la qual ja es tenen referències en la celebració del certamen internacional de bandes de música de València celebrat en 1886, sota l’adreça d’Antonio Chabret i Fraga.
En 1896 un grup d’aficionats saguntinos decideixen, sota l’adreça d’Antonio Palanca Masiá, crear una banda municipal amb alguns músics que havien pertangut a la ‘Lira Saguntina’, projecte que no va ser acollit favorablement per l’Ajuntament de la ciutat. En el seu escrit, els veïns exposaven;
“En aquesta M. I. Ciutat no té el municipi banda municipal malgrat reunir les qualitats de tenir entre els seus fills al digníssim professor D. Antonio Palanca Masiá… i explicant a més amb els molts músics que hi ha en aquesta podria aqueix M. I. Corporació formar una bona banda municipal dirigida pel senyor Palanca…“.
La banda d’Algar de Palància comptava amb quaranta músics a la fi del segle XIX. En 1889 es crea la banda d’Albalat de Tarongers, fundada pel mestre d’escola d’ensenyament primari J. Michavila.
Arribem al segle XX. A les cinc bandes creades en el passat segle s’uneixen l’actual “Lira Saguntina“, de Sagunt, fundada en 1908, El “Art“ (1911), també a Sagunt i la “Unió Porteña” de Port de Sagunt. A Gilet es crea en 1905 la seua banda de música. A Estivella es refunda la banda en 1928 (la seua primera fundació es remunta a 1900), a Algímia d’Alfara es funda la banda en 1929 i l’Algímia d’Alfara es refundara en 1983.
En 1912 es rememora el centenari de la mort, en l’horca, de José Romeu i Parres en la plaça del Mercat de València. L’himne a l’heroi saguntino de la Guerra de la Independència, obra d’Antonio Palanca Masiá, música, i Enrique Batalla Vives, lletra, és interpretat per les dues bandes de música de la ciutat; la “Lira Saguntina” i “L’Art”.
En el certamen internacional de bandes de València, celebrat en 1931, van participar catorze bandes; tres eren de Sagunt; “L’Art”, la “Lira Saguntina” i la “Societat Musical”, aquesta última de Port de Sagunt. A aquestes caldrà afegir una quarta, també de Port de Sagunt, “La Musical Sota i Aznar”.
Est era el panorama musical de banda en el Camp de Morvedre fins al període bèl·lic (1936-1939). La guerra paralitza tot tipus d’activitat, sobretot en la qual s’implica a la música. Aquesta situació va promoure la creació de xarangues formades per experts músics. Aquestes petites agrupacions musicals van passar a ser governades pels partits polítics d’esquerra.
En finalitzar la guerra gens va tornar a ser com abans. Les dues bandes de Sagunt (Lira Saguntina i l’Art) es van veure obligades a fusionar-se. En 1940 la societat musical “L’Art” va ser obligada a dissoldre’s per ordre del governador civil de la província, les causes van ser la falta de voluntat de negociació a l’hora de fusionar-se amb la Societat Musical “Lira Saguntina”. Es diu que més d’un veí, soci de “L’Art”, va ser assassinat per la seua afiliació a aquesta societat. Finalment ambdues bandes, “La Lira” i el “Moc”, com era coneguda “L’Art”, es van unificar.
El 20 de maig de 1940 es van reunir un grup d’antics músics d’Estivella i decideixen fundar una agrupació musical, la Unió Musical d’Estivella que serà l’embrió de l’actual banda de música.
Altres bandes es van mantenir amb escassa activitat fins que van desaparèixer (Albalat de Tarongers en 1952 i Algímia d’Alfara en 1960). La de Gilet es va mantenir amb total absència d’activitat. Les bandes de Quartell i Faura es van mantenir amb escassa activitat, però sense arribar a dissoldre’s. La banda de Quart de les Valls va desaparèixer molts anys abans.
No serà fins a la dècada dels vuitanta del segle XX quan l’activitat musical es recupere en els pobles del Camp de Morvedre. D’aquesta forma reapareixen les bandes a Estivella, Albalat de Tarongers i Gilet en 1981. A Algímia d’Alfara i Algar de Palància es recupera l’activitat musical en 1983. A Quart de les Valls es funda l’actual Societat Joventut Musical en 1985. L’Ajuntament de Canet d’en Berenguer va acordar en ple la creació de la seua “Banda Municipal de Música” en 1994. La “Unió Musical Porteña”, de Port de Sagunt, fa la seua presentació oficial en el concert oferit en la Casa de Cultura Municipal, del carrer Progresse, el 29 de maig de 2005.
Mentre que es recupera la tradició musical en el Camp de Morvedre, a Sagunt l’activitat musical experimenta un important avanç en tots els nivells en reconstruir-se l’edifici de la Societat Musical “Lira Saguntina” i habilitar-ho, en part, com a auditori de música comarcal, a costa de l’Excm. Ajuntament de la ciutat.

dilluns, 30 de maig de 2016

Participem a la X trobada de Cronistes i investigadors del Camp de Morvedre i Almenara


El grup de Cronistes i Investigadors del Camp de Morvedre, que forma part del Centre d'Estudis del Camp de Morvedre, han celebrat la seua X Trobada el dia 28 de maig a Sagunt, capital del Camp de Morvedre. Esta entitat va nàixer el 2011 a la població d'Estivella. Des d'aleshores han recorregut diferents localitats de la comarca per a realitzar les seues reunions i conéixer de prop el patrimoni de la comarca.

Els Cronistes han sigut rebuts per l'alcalde de Sagunt, Quico Fernández, al Saló de Plens de l'Ajuntament de Sagunt on s'ha realitzat una sessió de treball i l'aprovació d'un manifest. Posteriorment s'ha realitzat una visita a la Via del Pòrtic i a les més destacades ermites de la població.

Fernández ha encoratjat al grup de Cronistes i Investigadors del Camp de Morvedre en “ajudar a vertebrar la nostra comarca per tal d’apropar la cultura, llengua i tradicions a tots els indrets de la mateixa”, en este sentit ha destacat la importància d’aquest grup i ha insistit que “gràcies a gent com vosaltres, els Cronistes i la gent que ha recuperat la memòria de la nostra ciutat podem ser ara capital valenciana de la romanització i podem optar a ser Patrimoni de la Humanitat”.

Segons Lluis Mesa, coordinador del grup, “els cronistes i investigadors locals som uns humils personatges que habitem els nostres pobles i respiren la fragància dels carrers i de les places. Pensem en el valor que cada pedra, racó o ritual ha tingut en la vida del veïnat de hui i en la dels avantpassats d’ahir. Som també seguidors de la memòria i de les tradicions perdudes per les circumstàncies del temps i actuem de descobridors d’històries oblidades”.

També, per a Mesa, “entre els cronistes i investigadors n’hi ha uns que tenim unes característiques distintives. Habitem des d’Algar de Palància fins a Canet d’en Berenguer i de Benavites a Gilet, passant per la resta de poblacions de les Valls i les Baronies, sense deixar la nostra germana natural Almenara. Però el més important, a banda de la pertinença geogràfica, és que estimem un territori format per una història compartida i per un mateix medi natural que l’envolta.  El seu nom és el de Camp de Morvedre. Podríem dir, emprant un llenguatge literari, que és un cos plural que té al Palància com a ànima i a la font de Quart com a cor. Per eixe Camp de Morvedre, este grup, al qual hui represente com a coordinador, es creà i el més important, des d’ell, continuem caminant".

I continua “si hem de presentar-nos, per celebrar ara una trobada en este espai tan il·lustre, al saló de Plens, diria que el millor de nosaltres mateixos és la il·lusió que posem en el nostre quefer, una il·lusió que acaba per emocionar-nos cada moment que acostem un document, una tradició o un element patrimonial als nostres veïns i a les nostres veïnes. Coneixem de les nostres limitacions i també dels nostres xicotets encerts. Hem nascut davall l’ombra dels ajuntaments per a servir als pobles, sense més interès que es tinga constància del que hem sigut i del que som com a població. D’una manera més concreta, podríem dir que existim com a grup des del 2011, quan ens reunírem per primera vegada a Estivella sense un camí definit. Des d’aleshores hem continuat un trajecte que ens ha portat a 9 poblacions i a conèixer millor la nostra història i el patrimoni”.

Han sigut convidats l'historiador J.M. Iborra Lerma, l'arqueòleg Miquel Ramón Martí Matías i J.A. Planillo investigador d'Altura a l'Alt Palància.

 

© 2019 L'ARXIU - Camp de Morvedre. All rights resevered. Designed by Templateism | Blogger Templates

Back To Top