1 Inicis del cultiu al Camp de Morvedre
 La taronja: Introducció
 Cultiu alternatiu: la taronja

2 Els orígens de la taronja
 Tècniques de cultiu
 Fertilització i reg
 Plagues i malalties
 Recol•lecció
 Manipulació
3 Exportadores De Cítricos Del Camp De Morvedre 1946
4 Exportadores De Cítricos Del Camp De Morvedre 1968 - 1971
5 Exportadores De Cítricos Del Camp De Morvedre 1972
6 Exportadores De Cítricos Del Camp De Morvedre 1973
7 Exportadores De Cítricos Del Camp De Morvedre 1974
7b Exportadores de la Comunitat Valenciana

Les actuals varietats que pertanyen al gènere Citrus són descendents d'espècies primitives de cítrics que es van originar en el sud-est asiàtic i les iIles Malaies fa uns 20 milions d'anys.

Els cítrics han experimentat una constant evolució a causa de les nombroses mutacions espontànies que han sofrit i al fet que sempre han estat sotmeses a la selecció natural. Algunes varietats van desaparéixer, mentre que altres han evolucionant fins a les actuals espècies.

Al segle VII eren ja coneguts a Espanya els cítrics, fruita que pertany al grup “Citrus mitjana L”. El fet que al nostre país, Espanya, el seu cultiu aconseguira prompte certa importància no és obstacle perquè aquest arbre fóra conegut pels espanyols molt abans a través de les  relacions comercials del nostre país amb Itàlia, país en el qual va ser aquest cultiu implantat amb anterioritat. És molt possible que el taronger dolç procedisca de Palerm, Gènova o Niça, ciutats en què el cultiu és conegut des de finals del segle XV. A l’illa de Mallorca hi havia ja alguns arbres plantats al segle V, possiblement a  conseqüència de l'ús que els jueus assignaven a les taronges en la festa dels Tabernacles.

El taronger (C. auramtium L.) va ser introduït a Espanya el segle XI pels musulmans i més tard la llimera (C. llima L.). Als segles XI i XII es van editar els primers tractats d'agricultura, d'autors musulmans d'Andalusia, en especial sobre el cultiu del poncemer, del taronger amarg i de la llimera. Als segles XVI i XVII se cita una varietat anomenada zamboa o bastambon.

Del taronger dolç (C. sinensis L. Osb.) a penes comptem amb informació fiable que ens garantisca la seua presència en les nostres terres abans del segle XVI. Serà a  partir d'aquella centúria quan és ja citat amb freqüència per escriptors i viatgers que confirmaren aquest cultiu a Espanya.

El conreu de la terra ha sigut una pràctica cultural realitzada de forma artesanal. L'increment dels salaris impulsarà la mecanització, dificultada pels estrets marcs de plantació. El problema es resoldrà amb la utilització dels motocultors, mules mecàniques i amb la utilització de la tècnica del no cultiu.

Fertilització i reg:

El cultiu del taronger exigeix una fertilització adequada (fem, guano del Perú, nitrat de Xile, adobs químics). La major part de la superfície plantada es rega, tradicionalment, per inundació encara que actualment i donada la falta d'aigua el reg a manta ha sigut substituït en molts camps pel de goteig. El treball de la poda i el canvi de varietats, per sobreempelt, són també essencials en el cultiu de la taronja.

Plagues i malalties:

Les plagues i les malalties dels cítrics es combaten eficaçment per mitjans químics i biològics. La lluita contra algunes de les plagues, utilitzant insectes beneficiosos, ha sigut considerat un èxit rotund a nivell mundial gràcies a la investigació dels científics valencians. Com que els cítrics valencians estan situats en el límit geogràfic del seu cultiu, els confereix unes característiques de color i sabor úniques, a canvi d'això han de suportar els períodes de gelades que periòdicament s'abaten sobre els nostres cítrics.

Collita:

La collita es realitza, manualment, tallant el peduncle de la taronja amb unes alicates especials. Aquesta operació la realitzen grups o quadrilles de collidors compostos per sis o vuit persones dirigides pel cap de quadrilla. La taronja es pesa al camp, s’utilitza com a unitat de pes l'arrova valenciana (12,80 kg).

Manipulació:

En els magatzems de manipulat, o de confecció, la taronja se sotmet a una sèrie de processos (neteja, desinfecció, tria, calibrat i envasament) que la deixaran preparada per al seu enviament als mercats nacionals i internacionals consumidors.
 
Els magatzems tarongers s'han transformat profundament amb el pas del temps. Si fa alguns anys les operacions es realitzaven manualment, a hores d’ara el seu grau de mecanització situa els nostres comerciants de taronja a l'avantguarda dels països exportadors de cítrics.

L'etapa feliç de la vinya i el vi de Sagunt, la Vall del Palància i la Vall de Segó es truncà als primers anys del segle XX. La invasió de la fil•loxera va llançar a perdre la pròspera economia del vi. La plaga va ser detectada a Nules (Castelló) el 1907.

El camp saguntí oferia, als primers anys del segle XX, les plantacions de vinya que van fer famós el seu vi, principal riquesa agrícola d'aquesta comarca, economia que en més d'una ocasió va ser motiu de desagradables successos com el que apunta El Faro de Sagunto (núm. 19, del 4 de setembre de 1909): “Tiroteo. En las proximidades del puerto de esta ciudad, se produjo el lunes un tiroteo entre los guardas del Sindicato de Policía Rural y unos obreros que estaban sustrayendo uvas de una viña. Uno de los obreros resultó herido”.

El 1912 la fil•loxera envaïa els camps saguntins i arribava a Sogorb el 1915. La plaga fil•loxèrica va coincidir amb un estancament i posterior declivi de les transaccions comercials amb França, país que havia remuntat els seus problemes provocats per l’oídium i la fil•loxera, mentrestant hi havia abastiment amb els vins valencians en general i els saguntins en particular, fins que el país gal va poder refer part de les seues vinyes, infectades per les plagues, i solucionar les seues necessitats d'importació recorrent a la seua colònia d'Algèria.
 
Davant de l’escassetat de comerç d'exportació, els baixos preus i els estralls causats per la fil•loxera, pocs van ser els llauradors que van poder sobreviure a tanta calamitat i renovar les plantacions de vinya. Els llauradors de l'Alt Palància van tornar a l'antiga agricultura de l'olivera i la garrofera, i es van acollir a les ajudes estatals, mentre que al Baix Palància, o Camp de Morvedre, rebien un nou i prometedor cultiu: el taronger.

Les primeres plantacions de tarongers al terme de Sagunt són anteriors a 1894 i es van realitzar a les terres més pròximes a la marjal, ja que aquestes no eren molt bones per a les vinyes, per la qual cosa suposem que els nostres llauradors, fins a finals del segle XIX, van preferir el cultiu de la vinya al del taronger a pesar que ja s’albirava com a cultiu per al futur del camp saguntí. Les primeres exportacions eren ja una realitat. El que al segle XVIII es consideraven “jardines de naranjos y limoneros”, va passar a ser, i així ho insinuà la Societat Vitivinícola Saguntina als seus membres, el cultiu que hauria de substituir la vinya, aconsellant plantar el taronger en les terres de regadiu.

"Aunque en algunos secanos marginales se volvieron a reponer algunos viñedos, sobre todo de moscatel, la verdad es que la superficie ocupada por este cultivo descendió de forma drástica en todo el valle. En la parte más alta, el partido de Viver, se pasó de 7.589 has. en 1889 a tan sólo 172 en 1945; en la parte media, partido de Segorbe, de 4.809 a 421; en la parte baja, partido de Sagunt, de 6.936 a 1.540. En este último por tanto el viñedo aguantó mejor la crisis, pero la expansión del naranjo lo ha ido erradicando de casi todas partes. En 1976 quedaban todavía 353 has, pero en el momento actual sólo se pueden encontrar varias parcelas de carácter residual” (Juan Piqueras. “El vino de Sagunt y Valle del Palancia”. Braçal, 3-1990).

La fil•loxera és un insecte procedent d'Amèrica que va arrasar al segle XIX les vinyes europees. L'insecte s'alimenta de la saba que xupla a l'arrel de la planta. La seua grandària és a penes d’un mil•límetre, però el seu atac és devastador, ja que es multiplica a gran velocitat i té gran facilitat per a propagar-se. Els danys que causa en les vinyes són irreparables. A Europa va entrar en 1863 a través d'unes vinyes salvatges importades pels responsables d'un jardí botànic de Londres. Comença d'aquesta manera una espectacular expansió per tot el vell continent arribant a França en 1865 i a Espanya en 1878. Al nostre país apareixen els primers focus d'aquesta plaga a la província de Màlaga.

La invasió fil•loxèrica va truncar la pròspera economia del vi valencià en els primers anys del segle XX. La plaga de la fil•loxera va ser detectada per primera vegada a Nules (Castelló) el 1907. El 1912 envaïa els camps saguntins i arribava a Sogorb el 1915.

Cultiu alternatiu: la taronja

Davant de l'escassetat de comerç d'exportació, els baixos preus i els estralls causats per la fil•loxera, pocs agricultors van ser capaços de sobreviure a tanta calamitat i renovar les plantacions de vinya. Els llauradors de l'Alt Palància van tornar a l'antiga agricultura de l'olivera i la garrofera, i es van acollir a les ajudes estatals, mentre que la comarca d'Utiel-Requena va replantar noves vinyes, al mateix temps que els agricultors de la comarca del Baix Palància, o Camp de Morvedre, rebien un nou i prometedor cultiu: el taronger.

Passat el temps el cultiu d'aquest cítric s'estendria als secans costers, transformats en regadiu per mitjà de l'enllumenament d'aigües subterrànies i costoses obres d'abancalament, carxates, com diuen els llauradors saguntins, del terreny. Molt prompte el taronger es va convertir en un clar i definitiu substitut de la vinya.