...o Jaume Bru i Vidal. (Sagunt, 29/07/1921 - 2000). Historiador. Poeta. Professor. Cronista Oficial de Sagunt i de València. Les seues primeres lletres les va aprendre a l'escola del carrer Bravo que regentava Don Cipriano Cardona, passant més tard a la escola de Don José Lerma. Des de molt jove va desenvolupar tres conceptes del seu caràcter que haurien d'acompanyar-li sempre; la seua curiositat intel·lectual, l'afany de lectura i un gran sentit poètic. Després dels estudis elementals realitzarà el batxillerat en l'Institut Blasco Ibáñez de València i més tard els de Magisteri a l'Escola Normal del Magisteri de Castelló. Després cursarà la carrera de Filosofia i Lletres en la Universitat de València, on finalment es va doctorar.
En 1946 obtenia el número u en les oposicions per a cobrir una plaça de professor en l'Institut Valencià de Sordmuts de la Diputació Provincial de València, treball que va exercir fins a 1957. Tècnic superior del Servei d'Investigacions Prehistòriques (S. I. .). Entre 1966 i 1975 va ocupar la plaça de professor d'Història en l'Institut Luis Vives, en la seua filial de Godella. En 1970 és nomenat director d'aquesta institució. En 1975 és nomenat inspector d'arxius, biblioteques, museus i monuments municipals de la ciutat del Túria, tasca que va exercir fins a la seua jubilació.
En 1952 és nomenat Cronista Oficial de Sagunt. Director corresponent del Centre de Cultura Valenciana entre 1952 i 1957 en què és nomenat Director de número. Acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de la Història de Madrid, en 1966, de la Reial Acadèmia de Belles arts de Sant Carles de València, en 1970. Membre de la Comissió Provincial de Monuments Historicoartístics en 1966. Cronista Oficial de València des de 1973 i responsable (1984-1986) del departisca mento de Patrimoni Històric Artístic de l'Ajuntament de València.
Com a cronista oficial ha publicat els següents llibres i tirades a part (separates) d'articles inserits en publicacions especialitzades; Sagunt, fullet turístic, (València, 1962); Els terres valencianes durant l’època romana (València, 1963); Sagunt vist per un analista del segle XVI (Sagunt, 1965); Sagunt, fullet turístic (València, 1966); La València preromànica d’Aleixandre de Laborde (1969); Crònica de les festes commemoratives del primer centenari de la restitució del nom de Sagunt (Sagunt, 1969); Enrique Palos i Navarro. Notes per a una etopeia (València, 1970); La vida saguntina en el segle XVII (València, 1972); El castell de Sagunt una fita per a la història, fullet, (Sagunt, 1974); Les roques del Corpus i el seu refugi temporal de les Drassanes (València, 1981); La Casa de la ciu tat (València, 1982); Sagunt, El Puig (1983); Traça i ventura de l'Ajuntament de Sagunt (València, 1991), entre altres. Com a poeta, així va declarar que li agradaria ser recordat poc abans de la seua defunció, és autor d'una sèrie de poemes, entre altres els poemaris; Vol inicial, Missatger de joventut, Fragments d’un inútil cant (1939-1949); Home endins, Ala encesa, Retrobament (1950-1959); Tres cançons de primavera, Sonets del meu poble (1956-1969); Poeta en darrer Cant (1985); Crit esperançat (1986); Els (retrobats) poemes del 71, 1991, Kanèfora (1998); Recer de tardor (1999); Joguina de certs poetes i Clams d’ardi dona confessió (2000).
En 1988 Sagunt li va tributar un homenatge popular. Sent proclamat “Fill Predilecte” de la ciutat i es va retolar amb el seu nom una dels carrers del nucli antic de la ciutat. En 1998 la Generalitat Valenciana li va concedir el Premi de les Lletres Valencianes. La seua obra literaria en prosa i vers (en vers utilitza el nom de Jaume) tant en llibres com en articles supera el centenar.