Sobre la mesquita major es va aixecar l'Església Parroquial de la Nativitat de La nostra Senyora, coneguda com l'Església de Santa María.
Va començar a aixecar-se
en 1334 allargant-se les obres fins al segle XVIII. En un primer moment es va
realitzar l'absis i la nau fins al penúltim tram i la porta lateral del costat
de l'Evangeli. En el segle XV es va fer la porta del migdia. Un segle més tard
es van revocar les columnes i les voltes. La capella de la Comunió es va erigir
en el segle XVII, i en ella es venera als Sants Abdón i Senent, patrons del
municipi.
Es tracta d'un
temple longitudinal de tres naus amb capelles entre contraforts i capçalera
poligonal en la qual s'obren tres obertures ogivals. El temple es divideix en
quatre trams coberts mitjançant voltes de creueria. La separació de les naus és
mitjançant arcs formers de mig punt, excepte el tram més pròxim a la capçalera
en què són apuntats. Aquests arcs baixen en pilars octogonals. La nau central
és de major altura que les laterals, la qual cosa permet l'obertura de
finestrals en el trifori. A causa de la intervenció del segle XVI, i sobretot
la del segle XVII l'església té les voltes revocades amb motius d'estil barroc.
A l'exterior
destaca l'absis amb marcats contraforts exteriors entre els quals se situen els
alts finestrals. Són destacables les gàrgoles de desguàs que recorren
l'edifici.
L'església té
tres portades. La del costat nord-oest és la més antiga, realitzada en el segle
XIV. A ella s'accedeix a través d'una escalinata amb balustrada, realitzada en
pedra que semblen pertànyer al teatre, en 1799. Amb arc apuntat presenta quatre
arquivoltes, l'última d'elles arrenca de mènsules que representen caps, mentre
que les interiors baixen en brancals. La decoració escultòrica ha desaparegut,
tant en les arquivoltes com en el timpà, conservant solament, en aquest últim
els doseletes en els quals es trobaven les escultures.
La portada
situada al sud-oest va ser realitzada en el segle XV. D'estil gòtic presenta
tres arquivoltes, arrencant l'exterior de mènsules. El timpà ha perdut la
decoració escultòrica, conservant-se únicament les bases on van estar tres
escultures.
La portada
principal i l'últim tram als peus de l'església va ser realitzat pel mestre
Francisco Martí i el picapedrer Juan Bautista Viñes (qui també va treballar a
la Torre de Santa Catalina a València), seguint la planta projectada pels
arquitectes Gil Torralba i Juan Pérez Castiel.
La portada
d'estil barroc consta de dos cossos. El cos inferior presenta quatre pilastres
corínties flanquejant la porta d'accés. Sobre la porta d'accés la motllura es
recula per a albergar en la part superior una cartel·la ovalada situada en
l'entaulament. En el centre del cos superior se situa un nínxol buit amb venera
flanquejat per quatre suports, els exteriors són pilastres mentre que els
interiors són estípites. Aquest cos aquesta emmarcat per franges de mènsules i
piràmides flameantes. Remata aquest segon cos un frontó corb que presenta en la
part superior piràmides i boles.
L'actual torre
campanar es va reedificar en maó entre 1905 i 1913, sobre la base de carreus
d'un anterior, de 1702, desmantellat entre 1808 i 1904.
Després de la
Guerra Civil el temple va perdre pràcticament tots els seus béns mobles,
conservant únicament part d'un retaule. Durant el condicionament del temple es
va eliminar el revoco barroc en les naus, conservant-se en les voltes.