Sóc una saguntina de 40 anys i me considere una amant de la meua ciutat. Vaig créixer en un municipi que presumia del seu passat i del seu patrimoni històric però no tenia museu i en el context d’una polèmica restauració del teatre romà, el monument més icònic que tenim. És una sensació d’impotència crònica. Per sort, hi ha persones implicades en que esta situació canvie. En concret, des de 2020 el Col·lectiu pel patrimoni saguntí em va proposar la presidència i tinc l’honor de traballar amb este equip de persones pel que pensem que és just.
Qué important és el Col·lectiu pel patrimoni de Sagunt?
Crec que el Col·lectiu ha sigut pioner en organitzar visites guiades temàtiques a la nostra ciutat per als propis saguntins. D’alguna manera, ens ha permès ser excursionistes sense menejar-nos molt. Per sort, ja hi ha guies professionals i, evidentment, no volem fer-los una competència delleial. Per això tractem d’oferir visites originals sobre temes molt concrets que normalment no podrien fer-se d’una altra manera.
Altres activitats són les xarrades, el concurs de dibuix (que enguany ha sigut de cartells) o la Trobada al castell. Són moments en que el patrimoni “eix” al carrer per a despertar consciències d’una altra manera.
Creus que la implicació de les administracions és la que toca?
Absolutament no. Haurien de sentar-se a parlar al Ministeri de Cultura, la Generalitat Valenciana i l’Ajuntament de Sagunt i arribar a un acord, redactar un pla, buscar solucions per a la situació del nostre patrimoni. A l’ajuntament de Sagunt fa falta un equip de persones competents per a demanar ajudes europees i promoure que tinguen lloc estos encontres. Si no és la funció de ningú, ningú ho fa.
Quin és l'acció que fa el col·lectiu que més val per a reivindicar el nostre patrimoni?
No podria triar una, totes són importants. Depen de la sensibilitat i del gust de cada persona. Sí que és de veres que hui funcionen molt les xarxes socials. Moltes persones no poden vindre a les activitats, pero al seguir-nos en xarxes, reben el missatge.
Penses que hi ha patrimoni de primera i de segona?
No. Tot té un valor. Si bé es cert que els dos monuments estrela són el castell i el teatre, tenim moltes coses que paguen la pena. Qualsevol làpida commemorativa, qualsevol arc, les columnes de la Plaça Major… Tot està en la nostra memòria afectiva i ben a l’abast en els nostres passejos… El problema és que les administracions han relegat el castell, el teatre i el museu a un lloc de segona.
Acaba la pregunta, Senyor Ministre...?
Quan arribarà per fi el milló d’euros per al castell que han anunicat tantes vegades? En què van a gastar-se’l? Per a quan un pla director per al castell i el teatre romà?