Enguany més que mai cal recordar aquesta tradició tant nostra. Amb la pandèmia de la COVID19 hem deixat de fer i celebrar activitats i tradicions que cada any fem. Van ser les falles, la setmana santa, i ara han sigut els Dijous de Berenar. La tradició dels 'Dijous de Berenar' es manté viva gràcies a la memòria popular de Sagunt, que fan d'aquest dies, un dies de reunió entre els amics i familiars al voltant de la taula, i on cadascú, té la seua 'pataqueta' a la mà. La pataqueta estava molt present en les immediacions de la ciutat de València en la seua Horta ja que era l'entrepà típic que utilitzaven els llauradors quan anaven a conrear els camps, ara sols és realitza per a ocasions especials
El 'Dijous de Berenar', previsiblement, és una tradició que pot datar més enllà del 1492, any de l'expulsió dels jueus de Sagunt, ja que la forma de la 'pataqueta' és, a simple vista, una mitja lluna feta en pa. També el 'Dijous de Berenar' està molt present en altres municipis de la comarca com pot ser Petrés, degut a la proximitat a la capital del Camp de Morvedre. Els 'Dijous de Berenar' comencen el primer dijous després de Sant Antoni, 17 de gener, i finalitzen l'últim dijous abans del Dimecres de Cendra.
El Dimecres de Cendra (dies cinerum) és el primer dia de la Quaresma en el calendari catòlic, protestant, i anglicà. Esdevé 46 dies abans de Pasqua; es considera que la Quaresma té 40 dies de durada (no es compten els diumenges). Per tant, dura 7 setmanes. Aquest dia pot variar anualment segons es celebri la Pasqua que ha de coincidir amb el primer diumenge després de la primera lluna plena de primavera. Per tant, el Dimecres de Cendra pot variar entre el 4 de febrer i el 10 de març.
Aquest dia, que pels catòlics és dia de dejuni i abstinència, igual que el Divendres Sant, es posa la cendra als fidels que van a Missa. Segons la tradició, la cendra s’ha d’obtenir a partir de la cremació dels llorers i palmons beneïts el diumenge de Rams de l’any anterior, i ha de ser imposada al cap dels fidels en forma de creu (modernament,en alguns llocs, a les mans per no embrutar-los).
La cendra és símbol de caducitat de la condició humana, signe penitencial (utilitzat des de l’Antic Testament) i de conversió, que ha de ser l’aspecte dominant durant tota la Quaresma. Durant la imposició de la cendra als cristians, el sacerdot pronuncia les paraules: ‘Memento, homo, quia pulvis es, et in pulverem reverteris’, és a dir: ‘Recorda, home, que ets pols, i en pols has de tornar’.
Enguany als dijous posterior al 17 de gener fins arribar la Dimecres de Cendra que és celebra el 2 de març son sis els 'Dijous de Berenar' que podem gaudir.
La tradició ha passat de pares i mares a fills i filles, i des de fa temps els col·legis de la ciutat de Sagunt fan activitats en aquests dies per a que els xiquets interioritzen aquesta centenària tradició. És clau que a l'escola es continue fent esta tradició i utilitzen aquest dia per a poder fer excursions per la muntanya i gaudir de la natura durant unes poques hores. El menjar tradicional és una bona pataqueta, és com un entrepà però que se li ha fet un pesic en meitat fent així una forma de mitja lluna, farcida de truita de fabes, de truita d'alls tendres, esgarraet o companatges.
I és per això que
ací devem de destacar el gran treball del Gabinet de Promoció del Valencià, on
Maria Josep Soriano està al cap davant, que continua treballant perquè les
nostres escoles disposen de materials útils i innovadors. En aquesta ocasió han
preparat una tirada de 1.000 exemplars del còmic 'Festes i tradicions de
Sagunt' (també en PDF a la web www.sagunt.es), amb el qual l'alumnat des
d'Infantil fins a Secundària podrà investigar i conèixer millor una selecció de
les festes de tot l'any que se celebren a Sagunt i en Port de Sagunt. A més,
tres docents especialistes han elaborat unes propostes didàctiques adaptades i
adaptables en cada etapa educativa per a fer que l'aprenentatge siga
significatiu i arrelat a la història de la ciutat, entre elles Sant Antoni i el
Dijous de Berenar.
I els llocs tradicionals per a anar sempre han sigut les muntanyes de Sagunt, l'Alqueria de l'Aigua Fresca, l’Ereta de Porriti, el Teatre Romà i el Castell, encara que hui en dia la gran majoria ho fa en la intimitat de la seua casa, quedant amb els amics en algun bar del municipi (enguany impossible per la pandèmia), als col·legis, treballs i de pas seguir amb la tradició, que, per cert, és a Sagunt en l'únic lloc que perdura, dins del territori valencià, en els nostres dies, i a més, amb una salut estable.
Eduquem i ensenyem
les nostres festes i tradicions per a que no es perden.