Nascut a Sagunt (València) el 7 de setembre de 1875 i mort a Castelló de la Plana el 24 de gener de 1961 en accident de circulació juntament amb el seu fill Carlos Mora Ortiz de Taranco. De professió arquitecte.
En 1890 es matricula a l'Escola d'Arquitectura de Domenech i Montaner de Barcelona obtenint la titulació d'arquitecte en 1898. De la seua estada a Barcelona cal destacar la seua presència en els tallers d'Antoni Gaudí. En finalitzar els estudis va estar treballant com a arquitecte municipal a Gandesa i Tortosa.
En 1901 torna a València com a arquitecte municipal de València i es fa càrrec del projecte del Pla d'Eixample de València, obra representativa de l'època i que li portaria a ocupar el lloc fins a 1951. Mentrestant exerceix la professió d'arquitecte a títol particular. En 1910 es va presentar al concurs de construcció del Mercat Central de València però el seu projecte va ser rebutjat.
En els seus primers anys segueix el deixant arquitectònic del modernisme català amb clares influències de Gaudí, per a continuar més tard amb reminiscències neo-gòtiques inspirades en el gòtic valencià.
En 1915 és nomenat Acadèmic de número de la Reial Acadèmia de Belles arts de Sant Carles de València. En els últims anys de la seua vida ocuparia els càrrecs de Degà del Col·legi d'Arquitectes de València i President del Consell Superior dels Col·legis d'Arquitectes d'Espanya.
L'arquitecte va fixar la seua residència a la Casa Noguera, en la plaça de l'Ajuntament, edifici que ell havia construït i pel qual sentia especial predilecció.
A la ciutat de València, al costat del Palau Municipal de l'Exposició, se li ha dedicat un carrer amb el seu nom. Una artística placa amb el seu bust en perfil ens ho indica (carrer de l'Arquitecte Mora).