En el vessant cristià, la construcció de noves esglésies vertebraria la ciutat al voltant de les noves juntes parroquials que es crearien, tant a la vila emmurallada com als ravals extramurs. Es crea el raval de Santa Anna; a llevant, el del Salvador; mentre que en direcció nord i situats entre la muralla i el riu Palància s'alçaran els ravals de la Moreria, el de la Trinitat i el de Sant Francesc. Aquestes juntes parroquials es convertirien en la plataforma per a la posterior elecció dels jurats de la vila, demarcació que, d'altra banda, es mantindrà vigent fins al segle XVIII.
Alguns ravalsvan sorgir a l'empara d'alguns convents pertanyents a diferents ordes mendicants, trinitaris, franciscans i dominics. Mentre que els altres dos ravals, el del Salvador i el de la Moreria, s'estableixen per voluntat reial, per a atendre i resoldre qüestions molt concretes. Un factor clau en l'ordenació dels ravals va ser la xarxa de sèquiescreada pels musulmans. El raval del Salvador va ser creat pel rei Jaume I en 1248,per a consolidar el camí de València i d'Almenara, va construir hostals i cellers per als viatgers, així com abeuradors per als animals. Són d'aquesta època l'església de Santa Maria, el Salvador, convent de Santa Anna, el conjunt conventual de Sant Francesc, la important via de comunicació en època medieval, que avui coneixem com el Camí Reial, i una de les principals entrades al recinte emmurallat, que voltava la vila de Morvedre, la Porta Nova. També són d'aquesta època les nombrosescases senyorials, construïdes després de la reconquesta, que van ser repartides pel rei Jaume I als seus cavallers catalans i aragonesos. Tot açò va derivar en una remodelació “gòtica” de molts d'aquests carrers, acomodant-se a una nova organització sociopolítica, de característiques diferents.
És per aquest sentit que l’advocació de la Mare de Déu del Remei està present a la nostra ciutat, ja que des dels anys fundacionals de l'Orde Trinitària (1194), la devoció a la Mare de Déu ha sigut un dels pilars fonamentals de la seua espiritualitat. La curta Regla (aprovada en 1198), escrita per sant Joan de Mata, esmenta dues festes especials per a l'Església i que els trinitaris celebraven amb particular devoció, és a dir: l'Assumpció i la Purificació de la Mare de Déu i, a partir de 1262, resaven a la Mare de Déu tots els dissabtes. Al segle XV trobem els trinitaris entre els defensors del dogma de la Immaculada Concepció, com fra Robert Gaguin, ministre general de 1473 a 1501.
Pel que sembla, ja des dels orígens de l'Orde, com apareix en els cerimonials, cada matí es cantava missa en honor de la Mare de Déu, a més de l'ofici ja esmentat, es resava petit ofici de la Mare de Déu. Molt prompte es van anar afegint el rosari, la salve cantada els dissabtes i vigílies de les festivitats marianes, les lletanies, etc. El Breviari de l'Orde imprès a València en 1519 commemora deu festes marianes, és a dir: Immaculada Concepció, Expectació, Purificació, Transfixió, Anunciació, Visitació, Neus, Assumpció, Nativitat i Presentació.
No obstant açò, malgrat les dades anteriors, no es tenen notícies històriques específiques de la devoció a la Mare de Déu del Remei en els primers temps de l'Orde, però se sap que des de molt antic els trinitaris han expressat una predilecció cap a ella.