dilluns, 16 de maig de 2016

Sagunt, 1936-1939

16:40


El 18 de juliol esclata la guerra civil. El dia anterior un important nombre de militars se subleva en el nord d'Àfrica baix les directrius del general Francisco Franco. La guerra es prolongarà fins a 1939. La ciutat sofreix constants bombardejos, sobretot al llarg de 1937 i 1938. En el Port de Sagunt s'organitza una gran concentració en suport de la República. Mentrestant el ministre d'Indústria, Juan Peiró, manifesta la necessitat de «confiscar toda la maquinaria industrial y económica del país...» convertint la factoria de Sagunt en una indústria al servei de la guerra. La població va haver de sofrir els atacs aeris que tenien per objectiu la fàbrica i les vies de comunicació. La Pava, hidroavió pilotat pel marqués de Trenor, era un vell conegut dels saguntins a penes s'acostava a la ciutat procedent de les Balears.

La conseqüència més directa del triomf del Front Popular el 1936 va ser el nomenament d'una nova gestora municipal a Sagunt per disposició governativa de 22 de febrer.

El 1936 tres ciutadans accedeixen a l'alcaldia: Miguel Vives Latorre (accidental), José Doñate Franch i Lucio Ramos Pangua. El 27 de juliol de 1936 va eixir de Sagunt una columna de milicians, voluntaris i guàrdies civils amb direcció Terol al comandament del coronel Hilario Fernández Bujada. En arribar a les proximitats de Pobla de Valverde, els guàrdies civils van sol·licitar als paisans les armes per a procedir a la seua neteja. Una vegada arreplegat el material bèl·lic la Guàrdia Civil va carregar sobre els milicians i es van passar al bàndol de Franco.

La notícia va arribar molt prompte a Sagunt. Un nombrós nombre de dones del Port de Sagunt, en solidaritat amb les víctimes de la matança de Pobla de Valverde, es dirigeix al quarter de la Benemèrita i agarren el tinent i l’assassinen en les proximitats del que fóra sanatori de A.H.V., hui Centre Cívic Municipal.

Durant el període 1936-1939 desapareix la moneda de plata de la circulació i el Govern de la República, el 1937, emet una moneda de cinquanta cèntims en coure, utilitzant en l'anvers el mateix model de la moneda de plata d'una pesseta encunyada el 1933 quan ja gran nombre de pobles i ciutats havien encunyat «moneda provisional», d'ús exclusivament local, a fi de fer front a la falta de moneda fraccionària, a pesar de la posada en circulació dels certificats de plata de 50 cèntims, una i dues pessetes. Esta emissió oficial va arribar tard. A finals de 1936 i en major volum al llarg de 1937 fa la seua aparició gran quantitat de vals, pagarés, moneda provisional, val, etc. expedits per més de 17.000 ajuntaments, societats, col·lectivitats, comerços privats, etc. el valor del qual era exclusivament reconegut en els propis comerços o entitats emissores, molt abans que el Govern emetera la seua moneda legal.

El Govern no veia amb bons ulls la gran profusió de vals provisionals o d'emergència posats en circulació en la zona republicana, sobretot al llarg de 1937, que escapaven al seu control emetent la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre uns discos-moneda, de cartó, als que se'ls adherien uns timbres mòbils autoritzats per l'Orde del Ministeri d'Hisenda el 24 de febrero de 1938. Per aquells dies es va publicar a Sagunt un butlletí quinzenal editat pel XXI Cos d'Exèrcit republicà en la ciutat que li donava títol. S'orientava a mantindre l'esperit del comandament i de la tropa. A banda dels «discos moneda» va emetre el Govern uns «certificats provisionals» de moneda fraccionària d'una i dues pessetes.

Però quan estes emissions oficials van arribar a les mans del poble ja s'havia produït el gran al·luvió de moneda provisional pràcticament en totes les poblacions de la zona republicana. Els consells municipals van emetre gran quantitat de «billete», «vale», «bono», «pagaré», «certificado de plata», «papel moneda», «billete de curso local», no sent Sagunt alié a esta pràctica a l'emetre el seu Consell Municipal el seu «papel moneda de curso local».

Molt abans, sobretot al llarg de 1936, que el Consell Municipal de Sagunt emetera la seua «moneda de curso local», alguns comerços i entitats van emetre els seus propis vals o moneda provisional, entre ells: Autobusos «La Saguntina» que va emetre vals de 50 cèntims i 1 pesseta; Esquerra Republicana, vals de 50 cèntims i 1 pesseta; Café-Bar Espanyol, vals d'1 pesseta; Bar Sol, vals d'1 pesseta; Companyia Minera de Sierra Menera, S. A., vals en paper i níquel de diferents valors tant en pessetes com en mercaderies de primera necessitat; Panificadora Socialitzada, vals de cinc cèntims, etc.

Davant la confusió creada per la diversitat de moneda provisional, el Consell Municipal de Sagunt va acordar l'emissió d'uns bitllets de curs local de 0,50 i 1 pesseta. A proposta del conseller d'Hisenda, Juan Gómez Reig, es va acordar l'emissió de paper moneda en la sessió celebrada el primer de juny de 1937, davall la presidència accidental de Manuel Cárdenas Berbel, que ocupava el lloc del dimissionari Antonio Blesa Martínez. La comissió d'Hisenda la formava el ja esmentat conseller-delegat, el subdelegat Antonio Giménez Pérez i els vocals: Antonio Blesa Martínez, Vicente García García, Ramón Belloch Alonso, Nicomedes Cortés Herrero i Manuel Cárdenas Berbel.

Els bitllets de Sagunt van circular fins al 6 de gener de 1938, que un decret del Govern establit, per aquells dies, a València, obligava els ajuntaments (consells locals) a retirar els bitllets en circulació i establir un compte en la delegació d'Hisenda, considerant-se benefici els bitllets destruïts o desapareguts.

El Consell Municipal i altres institucions locals van emetre pel seu compte nombrosos segells i vinyetes d'ús obligatori, els beneficis dels quals es destinaven a la construcció de refugis, pal·liar la desocupació, a l'assistència social, a les despeses de la guerra, etc. Les empreses Farinetti, de València, i Gràfiques l'Obrera, de Sagunt, van ser les encarregades de la seua impressió.

Segons la documentació consultada respecte a este tema es pot concluir que a la Gaceta de la República i al al Museo Postal y Telegráfico de Madri, consultats els números corresponents a sis mesos abans i sis mesos després de l'eixida d'estos efectes, en cap moment es fa referència a la decisió, autorització o orde d'emissió d'estos efectes postals per part del Govern central de la República ni per cap altre organisme.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 

© 2019 L'ARXIU - Camp de Morvedre. All rights resevered. Designed by Templateism | Blogger Templates

Back To Top