diumenge, 17 d’abril de 2016

Privilegis i Honors de la Ciutat de Sagunt

09:38


Les guerres, els conflictes i els desordenes socials que al llarg dels temps ha sigut nostra Ciutat escenari, han propiciat la crema i desaparició dels arxius, tant els civils com els religiosos. L'arxiu municipal va desaparèixer, com ens explica Antonio Chabret en la introducció del seu llibre ‘Nomenclator dels carrers, places i portes antigues i modernes de la Ciutat de Sagunt' (València, 1901), en 1873 a conseqüència de la tercera guerra carlista:

“Sense vacil·lació pots creure'm, lector carisimo, que aquest opuscle que tinc el gust de recomanar á la teua indulgència, haguera sigut fart senzilla de reunir els materials que està format, si l'Arxiu municipal de Sagunt, ric dipòsit de les glòries de la ciutat insigne, no haguera perit abrasat per la tea incendiària dels secuaces del carlisme en 21 de Desembre de 1873. Allí van desaparèixer per sempre els llibres de Consells, inapreciable repertori de tot el que es deliberava en el que ara cridem Ajuntament; els Aveinaments, que com indica el nom, contenien l'alta i baixa dels veïns en la llavors vila de Murviedro; privilegis, actuacions, apocas, cabreves i molts altres documents que m'hagueren proporcionat contingent no minvat de notícies utilísimas per a la confecció d'aquest llibre.

Solament, amedrantado, pel continu silvar de les bales del Castillo, el que açò escriu, va poder salvar en aquells dies de dol, precioses relíquies del venerat dipòsit, que abandonades ací i allà per qui ignorava el valor d'aquells monuments, dt. han servit en gran manera durant el curs de les meues recerques pátrias”.

Poc més de seixanta anys més tard, a l'agost de 1936, l'arxiu parroquial de l'església de Santa María era pastura de les flames en la plaça Major. En aquell arxiu es custodiaven importants documents dels quals es va valdre el cronista Chabret per a l'elaboració de les seues publicacions. En la ‘Introducció’ del seu esmentat llibre, apunta:

“No van ser, no obstant açò, tan nombrosos que per si sólos bastaren á donar cim per fi desitjat, i vaig tenir necessitat de recórrer á noves fonts, que encara que no tan copioses ni fàcils d'utilitzar, de totes sorts van contribuir á esclarir molts dubtes i á cimentar sobre base sòlida altres coneixements adquirits per endavant. Tales van ser els protocols notarials custodiats en l'arxiu parroquial de Santa María, copiós arsenal de notícies històriques vàries que es remunten al segle XV i baixen al XVIII, en les quins la constància i la paciència troben á vegades més del que el desig cercava, i uns altres, per contra, només aconsegueixen descórrer una mica el vel al punt que es pretén il·lustrar, i serveixen d'esperó per a no deixar de la mà la pesada é indigesta lectura, fins que aprofundint més i més la labor pacientíssima, sorgeix la llum que il·lumina tot el camp de la nostra recerca”.

Amb la desaparició dels arxius va desaparèixer la memòria històrica, la memòria dels nostres avantpassats, l'esdevenir de les nostres gents i el nostre territori. A la foguera van ser a parar els llibres i lligalls de l'Ajuntament. Van desaparèixer per sempre els llibres de el ‘Mustafa’, la carta pobla, dels comptes de la Bahilía de Morvedre, visites reals i com no, els llibres de protocol, privilegis i honors de Sagunt.

Per sort Antonio Chabret va mantenir en el seu poder valuosos documents que va donar a conèixer en les seues publicacions (“Sagunt, la seua història i els seus monuments”, Barcelona, 1888), encara que per desgràcia aquests documents es donen per perduts o desapareguts. És a dir, no se sap amb certesa gens sobre el seu parador. Chabret deixa molt clar, en els peus de pàgina, que els documents de l'arxiu municipal estudiats es conserven en el seu poder.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 

© 2019 L'ARXIU - Camp de Morvedre. All rights resevered. Designed by Templateism | Blogger Templates

Back To Top